Entrevistant als Ohios
Estrenem nou espai amb uns padrins que ens agraden molt. La banda Ohios!!
Aquests vigatans que han editat el seu primer llarga durada, “Faceless” (Famèlic), no han parat de girar. Han tocat al Primavera Sound, al Festival Hoteler i a diverses sales de les nostres contrades, amb uns directes enèrgics i contundents, com si no hi hagués demà. Parlem amb en Pau, en Joan i en Claudi (cantant, guitarra i baixista), del seu debut, de com va anar la gravació del disc als estudis Ultramarinos, i fins i tot ens confessen els grups que els agradaven de petits…
· Per què us dediqueu a això de la música?
(Joan) Sempre hem set amics. Coincidíem als concerts i sempre dèiem “Hem de fer un grup”. Fins que un dia en Pau em va dir “Va! Fem-ho de debò”.
(Pau) Tocar música ens surt de forma natural. Jo de petit ja tocava el piano i després em vaig posar a tocar la guitarra. Després acabes creixent i fas grups.
Cap d’ells és nou en això, tots ja han tingut altres bandes abans dels Ohios. Per exemple el cantant i el bateria toquen junts des que tenien 13 anys.
· Com que tu Pau et dediques a això de la premsa musical (This Is Underground, El 9 Nou, etc.), com descriuries la banda?
(Pau) Som quatre amics passant-ho bé tocant música. Som una banda bastant sincera. Crec que una cosa bona del grup és que nosaltres no som un grup de grans titulars.
· Aquest any veu editar el vostre debut discogràfic “Faceless”, un disc que veu gravar als estudis Ultramarinos a les ordres d’un dels “tòtems” de la música independent del nostre país, en Santi Garcia. Com va anar l’experiència?
(Claudi) Molt bé. A tots ens feia molta il·lusió anar a gravar amb en Santi, perquè ha gravat a moltes de les nostres bandes de referència. És un tio de puta mare, vam estar molt còmodes i es va involucrar molt, i això és molt important a l’hora d’anar a gravar.
(Pau) La veritat és que molt bé i el fet de gravar un disc durant cinc dies va donar molta cohesió al grup. Al final ja ens enfilàvem per les parets (riures) però molt positiu. I el que deies abans de l’entrevista, en Santi és una persona molt propera i molt maca, no és allò “el productor” que te’l mires com a dalt d’un estadi, sinó que és molt fàcil treballar amb ell.
· Sempre s’ha dit que Vic és com el Liverpool català, actualment això està més vigent que mai, ja que està ple de bandes. A part de vosaltres quin grup vigatà ens recomanaríeu?
(Joan) Power Burkas.
(Claudi) Jo els Furguson.
(Pau) Jo també Furguson, sobretot perquè han fet el paper de germans grans. Els primers concerts que vam veure van ser els seus i a més en directe em flipen.
· I d’un grup actual a la primera banda que us va agradar de petits. I podeu ser sincers, que tothom té un passat…
(Pau) Lax’n’Busto.
(Claudi) Jo a primària escoltava Eminem, imagina’t, no té res a veure el que fem amb el que escoltava. També Green Day o els NOFX.
(Joan) Ara riuran, Jamiroquai.
I efectivament, van riure.
Aquests són els Ohios. Una banda a la que seguirem la pista de molt a prop. La propera cita per poder veure’ls en acció serà el 27 de desembre, a la sala Jazz Cava de Vic. Esteu avisats!
